diumenge, 30 d’octubre de 2011

El fracàs i l'autoestima

Algun cop he sentit històries de persones que han fracassat, han caigut al fons, i, segons diuen, això els ha servit per prendre embranzida i canviar per complet la seva situació. Del fracàs total a l'èxit sense precedents. Però, el fracàs realment ens fa més forts o necessitem alguna cosa diferent?

Jo aposto per la segona opció perquè crec que s'ha de tenir en compte que no totes les persones tenim la mateixa capacitat per acceptar el fracàs. A més, no tothom té el mateix grau de satisfacció amb un mateix, i aquest és el punt clau, ja que sense gens d'autoestima, la persona cau avall, avall, fins a un punt crític en què no es veu capaç de fer res bé. Per tant, crec que per damunt de tot el que necessitem és sentir-nos útils, això ens fa augmentar l'autoestima i potencia les ganes d'aprendre i evolucionar.

En la desesperació i dins d'un ambient en què no es fomenta gens l'autoestima, una persona és capaç de fracassar molts cops sense aixecar-se'n mai, simplement perquè cau en un cercle viciós: no em sento bé perquè no sóc útil, no sóc útil perquè no em sento bé.

Per a qui li interessi el tema: llegiu-vos l'entrevista de la contra de La Vanguardia del passat dilluns 24 d'octubre. No es pot consultar gratuïtament per internet, però en cas que pugueu accedir a l'edició impresa, us aconsello que us la llegiu.

3 comentaris:

  1. Això és el mite de l'au Fènix caure, cremar-se i tornar a ren´èixer de les pròpies cendres. És difícil fer-ho si un no creu en les seves pròpies facultats per recuperar-se, als Estats Units fracassar no és sinònim d'inútil és sinònim d'haver-ho intentat (i ja per si mateix representa un valor afegit), qui no fracassa no aprèn que el món no són flors i violes. Gràcies per descobrir-me el teu bloc. Et segueixo i et llegeixo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, Carina! És important el que dius sobre com es percep el fracàs als EUA, aquí això no passa, però per dins cadascú ho ha de tenir sempre en compte (val més haver-ho intentat i haver perdut que no pas no haver-ho intentat mai).

    ResponElimina
  3. Núria,
    ja t'apunto a les històries veïnals. però necessito un email de contacte. Passa-me'l a elveidedalt@gmail.com

    I ja veuràs que és divertit! Benvinguda!

    ResponElimina