dijous, 20 d’octubre de 2011

Per davant de tot, sinceritat

Començaré pel principi. M'he posat a escriure bàsicament com a teràpia per no pensar en altres coses. El meu cap sempre ha tingut una tendència molt forta a pensar en mil coses i a patir per tot (fins i tot intuint que no servia per a res). Ara, més que mai, el meu cap necessita tenir un espai per construir, per pensar, per tenir nervi però que almenys serveixi d'alguna cosa. Almenys deixaré plasmades paraules i tot el pensament no es quedarà en no res. 

2 comentaris:

  1. Escriure sempre és una teràpia, a vegades de forma reconeguda i a vegades oculta. Però està clar que és una teràpia, com també ho és parlar. Benvingut/da al món blocaire!

    ResponElimina
  2. Gràcies! Sí, parlar i escriure són bones teràpies. Per això, convé no deixar-ho pendre, parlar i escriure amb sincertiat cada dia.

    ResponElimina