dimarts, 25 d’octubre de 2011

Xiprer

Diu la mitologia grega que Ciparissus era un jove que va ser un dels amants del déu Apol·lo. Aquest li va regalar un cérvol, era un magnífic cérvol domesticat, un animal amb banyes d'or i ornaments de pedres precioses. Però Ciparissus, en el pas cap a la vida adulta, s'havia d'iniciar en la caça i Apol·lo li va regalar una javelina. Un dia, sense voler, va travessar el seu estimat cérvol i el va matar. Ciparissus es va sumir en el dol i tan greu li va saber haver mort aquell animal que va demanar a Apol·lo poder-lo plorar per sempre. I llavors es va convertir en xiprer.

Alt i majestuós, així s'alça el xiprer. Sempre mirant amunt, apuntant al cel, amb la copa verda, d'un color de bosc intens. A vegades alguna branca se li torça una mica, surt de mare i li canvia el perfil. Però encara és majestuós. Alt i prim.


Ciparissus havia de passar de la infància a la vida adulta, però es va convertir en xiprer. Ara no és ni nen ni home. És un arbre, un arbre que plora per sempre la mort d'un animal. Nosaltres plorem els éssers estimats que descansen al costat del xiprer. A vegades, mentre plorem, comencem a notar com el cos se'ns endureix, a voltes està a punt de sortir-nos escorça, llavors ens adonem que estem en risc de plorar-los per sempre, i de cop correm, correm, fugim endavant movent cames i braços, perquè no volem morir de pena. Què hi ha pitjor que estar viu, però portar una càrrega de pena tan gran a dins?

El regne de la mort m'assalta de nit, mentre dormo. Somio en morts: cadàvers, cementiris, cossos que jeuen després de ser assassinats... Tothom en parla, toquen a morts... És l'obsessió, però tot és mentida, perquè en realitat quan em desperto no tinc por, i el que més m'impressiona d'algú que acaba de morir (i això mai em passa en somnis) és veure una foto on la persona en si es veu somrient, gaudint feliç de la vida, un tros de joia, una porció del que van ser els seus ideals, la seva manera de ser... i la seva felicitat més profunda.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada