dimarts, 20 de desembre de 2011



Em somriuràs, fortuna?
Digue'm que sí!
Que la sort ens acompanyi,
no ens queda altra cosa.

Et somreia,
tu no entenies què volia.
O potser sí?
Incapaç de veure-hi més enllà,
adoraves l'endogàmia
que et feia sentir segur.


No vull un món perfecte,
ni me'l vull menjar.
Només vull guardar records,
que m'ajuden a projectar el futur.

El futur existeix?
Sí, i tant; és demà.
No estic preparada pel futur.
És la millor manera d'afrontar-lo.

Preparats, llestos, ja!
Correm fins que no podem més.
Fa fred, tinc els pulmons glaçats,
et miro i me'ls escalfes.

2 comentaris:

  1. Bon Any, Núria!
    Els mes millors desitjos per el 2012.
    De tot cor. Glòria

    ResponElimina
  2. Gràcies, Glòria! Et desitjo el mateix, i espero que hagis tinguit una bona entrada d'any! Ens anirem llegint!

    ResponElimina