diumenge, 29 de gener de 2012

Somnis dolços

Una mà gronxa un bressol. La mare mira el fill que s'adorm i pensa que és el millor que li ha passat. El vol fer créixer, li vol fer petons, però per sobre de tot el vol protegir. "No et passarà res dolent, amor meu", li diu. Després comença a cantar-li una cançó, i està tant esgotada que s'adorm asseguda a la cadira. El fill creix, ja té quatre anys, però, quan es fica al llit, la mare de seguida li porta un biberó de llet molt dolça i ell comença a beure'n i a jugar amb els dits de la mare fins que s'adorm.

Al cap d'uns anys, ell ja és gran, més ben dit, es pensa que ja és gran. Es lleva d'hora per anar a l'institut, parla poc amb la mare, està irritable amb ella. Odia l'altra gent en general. Però cada dia, sens falta, abans d'anar a dormir, s'acosta a la mare i li diu bona nit. Gairebé no hi ha petons (se'ls ha deixat perdre).

Ara també es lleva d'hora. La mare no hi és. Parla sovint amb el pare per telèfon, però hi voldria parlar més. A vegades li sembla que hi ha una barrera entre ells dos que li agradaria saltar. El fill torna a manifestar obertament l'amor cap als altres, però els petons s'han perdut pel camí. Costa tant recuperar els petons que la mare i el pare, i les germanes, li feien de petit... Tant de bo mai hagués deixat de fer-ne! Moltes vegades, mentre s'adorm, quan es troba en aquell punt tant plàcid en què gairebé es rendeix al món dels somnis i comencen a passar-li pel cap idees inconnexes, pensa en els dits de la mare i la llet dolcíssima. Hi ha una manera més dolça d'adormir-se?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada