diumenge, 18 de març de 2012

Meteorits i altres 'coses' rares


Diumenge (avui) serà un altre dia. És tard. Estic cansada, acabo d'engegar la rentadora (no tinc veïns, bé, sí, tinc veïns, encapçalats pel Veí de Dalt: http://historiesveinals.blogspot.com.es/, però de moment no es queixen pel soroll). El que deia, que la rentadora està engegada i ara espero que acabi per poder estendre la roba dins de casa.
Fa una estona tornava amb cotxe cap a casa i he vist a caure un meteorit del cel. No, aquesta nit no he pres drogues dures, ni tan sols alcohol... Era una cosa molt grossa que ha baixat com un estel fugaç, amb bastanta lluentor a la cua. Passen coses estranyes.
Avui ha estat un dia dur. Fa dies que em ronden preocupacions que se’m posen molt endins, són coses properes i personals. Pateixo molt i a vegades desitjo ser una altra persona. Però he de dir que avui m’he cansat de veure gent a qui no em vull assemblar ni tan sols en el pitjor dels meus malsons. M’he retrobat amb persones que tenen molts prejudicis, que posen etiquetes a tothom, que per exemple no entenen que una persona pot estar malalta mentalment igual que una altra pot tenir una úlcera o un càncer. Anant amb aquesta gent moltes vegades m’he sentit observada amb lupa, una més entre els mils de persones a qui han jutjat, perquè si mai els ha semblat que feia una cosa fora de lloc allà hi eren ells per apuntar-se-la i catalogar-me com a espècie... rara?
Més m’estimo ser rara que ser una persona plena de complexos, que projecta les seves pors en els altres, i que no sap ni sabrà mai ser feliç.
Avui, més que mai, malgrat les preocupacions, el patiment, el cor que se’m parteix tot sovint..., estic contenta de ser qui sóc!

1 comentari:

  1. Clar que sí:) És més fàcil ser com tothom que no descobrir qui ets. Però no hem nascut per triar sempre el camí més fàcil, no?

    ResponElimina