dijous, 5 d’abril de 2012

Princeseta

Quan ell arribava a casa molts dies se la trobava estirada al sofà, dormint, amb el televisor engegat. Ell s'hi acostava, sentia que ella li robava el cor, l'acaronava, li feia un petó als llavis i la portava en braços al llit. Després es menjava el sopar que ella li havia preparat i se n'anava a dormir. Ella ja feia estona que somiava. Amb els cabells embullats dormia plàcidament, i ell se la mirava. Li tocava la pell, finíssima, blanca, i pensava que era una princeseta. La seva princeseta. Era tan maca que no la podia deixar sortir al carrer, no podia permetre que la veiessin altres homes, segur que la desitjarien. Ell creia que les dones estaven fetes per provocar, no hi podien fer més, s'exhibien i feien tornar bojos els homes. Eren com dimonis. Encantadores de serps. Bruixes. Al matí ell marxava a treballar ben d'hora i la tancava a casa. "Fins després", li deia. I ella l'obeïa en tot perquè li tenia por. Volia viure, volia tornar a veure la seva família algun dia, i sabia que si no feia el que ell volia, la seva vida corria perill. Un dia qualsevol ell va marxar al matí i ella encara va dormir una estona més. Al migdia va sentir que a l'escala algú demanava ajut cridant amb totes les forces, però ella no podia sortir del pis, estava tancada. Fins que es va adonar que sí que ho podia fer. Va trobar una clau oblidada en un calaix i va anar a veure què passava. La veïna cridava perquè la seva filla d'un any havia caigut per les escales i no responia a res del que se li deia. Ella la va ajudar a calmar-se, van trucar l'ambulància i aquesta es va endur la nena i la veïna. Ella va tornar de seguida al pis. A la nit va arribar ell, cansat, ella ja era al llit. Però la va despertar a crits, la va fer llevar i va començar a clavar-li bufetades i cops. No va parar. La va matar. Algú li havia dit que aquell matí la seva dona havia sortit a l'escala. 

1 comentari:

  1. Volant, volant he arribat fins aquí i no me n'he pogut estar de llegir el text. M'ha semblat molt bonic, però també molt dur. M'ha agradat la tendresa amb la que has escrit una història amb un final tant trist. Felicitats!

    ResponElimina