divendres, 20 d’abril de 2012

Una abraçada val més que mil paraules

Avui hi ha hagut un moment en què, asseguda en una terrassa amb uns companys, el sol literalment em banyava i m'he sentit molt bé. He tancat els ulls i n'he notat l'escalfor durant uns segons, estava viva i tranquil·la. Ha estat com un parèntesi enmig de tot un remolí de preguntes que no havien parat d'assaltar-me en tot el matí: ho sabré fer?, sabré canviar?, podré estar tranquil·la?, m'aprecien?, m'estimen? per què?... Després del parèntesi han tornat els interrogants i la intranquil·litat.

Una abraçada val més que mil paraules d'elogis, de consol, d'esperança...o del que sigui. I ara mateix la necessito més que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada