diumenge, 1 d’abril de 2012

Verd

VER gfjdgj fpdog pfodgpf dogipf digopfidgop ifdopgifdopgifopdigfopdigfopdigfopdigf

Passejo per un camí plaent, sé que condueix a casa. Però no tinc pressa per arribar-hi. Em quedo embadalida davant del paisatge. Respiro natura i vida. Em sento lliure. A mà dreta, els pins em fan companyia; a mà esquerra, hi trobo uns camps conreats. El seu verd m'enamora, és fosc, intens. El vent acarona suaument el sembrat i aquest es balanceja, i es converteix en un mar. El meu mar. En aquest instant aquest és el meu oceà: el sembrat de color verd.
A un costat dels camps creixen, com a l'atzar, arbres fruiters que ara floreixen. M'entretinc mirant-los. La llibertat que sento no té preu.
Molt a prop hi ha el meu passat i les meves arrels. Des d'aquí veig el cementiri on hi ha enterrats els familiars més propers. Tinc la certesa que no es mourà d'aquí, que no es mouran d'aquí, i aquí els tindré sempre. Però el més important és que ells i les meves arrels també són a dins del meu cor, i sigui on sigui, m'acompanyaran sempre.
Miro el cel. És immens, i sé que avui, com cada nit, sortiran milers d'estrelles i jo les podré veure. Sento que sóc petita, som petits, dins l'univers, i això em reconforta, em fa relativitzar-ho tot. Estimo la vida, la grandesa de les coses petites i la petitesa de la nostra existència.

verdfopsd fsdopfdopsifopdsifopdi sfopd sfopdsgfddpgfidopgifdopgifdopgifdpogifdgifd


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada