dijous, 5 d’abril de 2012

Vermell fosc



L'Andreu només veu taques de color vermell fosc sobre la moqueta beix. Ell percep les tasques d'un color vermell molt fosc, quasi negre. Està serè, estirat sobre el llit, però de cap per avall: té els peus prop del coixí i el cap on hauria de tenir els peus. Està de panxa a terra i té el cap abocat a la moqueta. De què són aquelles taques vermelles? S'aixeca del llit, les toca. Per la textura sap que són de sang seca. N'hi ha moltes i sap que les haurà de netejar, si no vol que la cambrera de pisos sospiti que està malalt o que ha matat algú en aquella habitació. Sí, neteja les taques, però pensa que pot ser que estigui malalt i també pot ser que hagi matat algú. No es recorda de res. De cop, truquen a la porta. L'Andreu obre i veu una dona jove, molt maca, amb un vestit de flors. La dona l'abraça i després li fa un petó als llavis. L'Andreu la troba tan maca que no pot evitar emportar-se-la al llit. No sap qui és, però li és igual. Al cap de poc la dona marxa, diu que està enfeinada, i ell es queda sol. Ja no hi ha rastre de les taques de sang seca a la moqueta. Li sona el mòbil, però no l'agafa. A la pantalla posa que truca un tal Joan. No sap qui és. S'estira altre cop al llit. Regira el calaix de la tauleta de nit i hi troba un pot de pastilles. El pot és quasi ple. En busca la capsa per llegir-ne el prospecte. La troba, el llegeix, i entén, de cop, que està boig. Se les ha de prendre perquè està boig. L'assalten els dubtes, se sent estranyament culpable; sí, deu haver matat algú. Passen les hores. La dona torna. Davant els seus interrogants ella li explica que és la seva amat. Ell ha plegat les pastilles al calaix altre cop, i no li'n diu res, a la dona. Està tan capficat que li diu que marxi, que no té ganes de veure ningú. Ella marxa, ell s'estira de nou al llit i es posa a plorar. No entén res.

La dona en realitat és una actriu pagada per fer-li ballar el cap. A l'hora de sopar li han posat droga a la beguda i ha quedat quasi inconscient damunt del llit. Les taques són de sang, però no ha matat ningú; despertat del son profund i intentant aixecar-se, s'ha donat un cop contra la porta del lavabo i li ha començat a sortir sang del nas. Estava tan exhaust que s'ha assegut al llit i l'ha deixat rajar lliurement fins que ha parat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada