dimarts, 8 de maig de 2012

Llegint, llegint...

Hi ha dies fantàstics, dies que passen sense pena ni glòria i dies pèssims. Tots tenim un bon reguitzell d’adjectius per qualificar-los. Hi ha dies en què llegeixes alguna cosa interessant i et ve de gust recomanar-la. El Dominical d’El Periódico d’aquesta setmana conté una entrevista fantàstica a Valentí Fuster, cardiòleg, i el seu fill Paul, músic.

Les aparences enganyen. Pare i fill són més semblants del que ens podríem pensar. Parlen de la seva manera de ser, dels seus reptes i de la manera diferent que tenen d’afrontar-los. En Paul explica com va cercar la seva identitat, quan se sentia diferent de la resta de persones.

Tots dos transmeten la idea que, per sobre de tot, s’ha de ser positiu (i ensenyar als fills a ser-ho), i s’ha d’actuar per aconseguir el que un vol. També afirmen que hem d’acceptar-nos tal com som, no podem estar malament amb nosaltres mateixos, perquè aquest no és un bon començament.


Pensen que ser altruistes en fa ser feliços, que gaudim més donant que rebent. I que hem de demanar ajuda si en necessitem, que això no és ser feble, i no ens hem de tancar en nosaltres mateixos.

També parlen del prestigi. Segons ells no te’l dóna el fet d’ocupar una certa posició, sinó el que has hagut de treballar per poder-hi arribar. En Paul afegeix que en el moment actual els valors canvien i la gent mira més cap al seu interior.

Opino que...
El context actual ens ha d’ajudar a valorar més les coses que tenim, a confiar en nosaltres i a saber fins on podem arribar, i, sobretot, a ser més autèntics.

Llegint, llegint... coses com aquesta entrevista, m’adono que tinc clar qui sóc i quin camí vull seguir. Sóc al principi, al punt de partida. També m’adono que durant molt temps he actuat just al contrari del que crec que he de fer, sotmesa a les aparences (i sotmetent-hi tothom) gairebé fins a ofegar-me. Moltes vegades el més fàcil és comportar-te com veus que ho fan els demés, fins i tot exagerant-ho, que no pas trobar el teu propi camí. Però ha arribat un moment que tinc la necessitat de trobar-me a mi mateixa, de començar a ser jo.

2 comentaris:

  1. M'encanta el post. Reflexions que no saps el bé que em van, avui...!!!
    Gràcies per compartir, buscaré aquest article i m'hi empaparé!!!

    ResponElimina
  2. Tens un obsequi al meu bloc!
    Bon vespre de diumenge!

    ResponElimina