dilluns, 30 de juliol de 2012

Olor de nou

Aquí comença un món nou. El meu món. Lluny de ser un lloc perfecte, hi podreu trobar de tot: somriures, somnis, fantasies, carícies i petons, però també mal humor, dolor, tristesa, ansietat i mort. Entreu i passeu, us deixo la porta ben oberta.
Busqueu-hi de tot, excepte el que no us puc oferir: ni un bri de perfecció. Així sóc jo, una personeta que ha entès que res és blanc o negre, que tot és ple de matisos. I... ni us imagineu com m’agraden els matisos...

El meu bloc inicia una nova etapa perquè avança al meu pas. Si jo faig passets, ell també els fa... no podria ser de cap altra manera. Aquests últims mesos, no he fet passets, no: he fet passos de gegant. Se m’han obert possibilitats molt plaents i, en realitat, sóc molt feliç perquè faig camí. I, què és la felicitat, si no el camí???

2 comentaris:

  1. M'alegra retrobar-te, Núria, i veure't tan positiva i animada. I de que hagis encetat aquest feliç camí.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Glòria! Jo també estic molt contenta de retrovar-te!!!

    ResponElimina