dijous, 6 de setembre de 2012

Coses que passen

I de cop era allà: dins d’una torreta. El cos, inert; els ullets, tancats. Quan he mogut la torreta, el seu cos també ho ha fet, i m’ha fet molta cosa que se li mogués el coll a banda i banda. “Pobret”, he pensat. I m’han vingut ganes de plorar.
Feia una estoneta que era al terrat. Estirada en una gandula (privilegi...) observava la posta de sol, que avui era especialment encisadora. He vist al cel un núvol d’ocells que es movien acompassadament i m’he quedat embadocada mirant-los: es tractava d’un estol. I quin estol... Pensava en les meves coses.


dissabte, 1 de setembre de 2012

Quatre coses comptades que m'han fet feliç!

Mirant el cel al vespre, hi he vist les ratlles dels avions que l’han solcat...
He vist la llum del sol a través d’uns pins centenaris; era d’un color rogenc: magnífic, romàntic, relaxant...
He somrigut en veure’m en una foto guai de fa un parell de mesos, i m’hi he vist amb un somriure aclaparador ;-)))...
He escrit aquesta entrada del bloc escotant bona música...: