Mirant el cel al vespre, hi he vist les ratlles dels avions que l’han solcat...
He vist la llum del sol a través d’uns pins centenaris; era d’un color rogenc: magnífic, romàntic, relaxant...
He somrigut en veure’m en una foto guai de fa un parell de mesos, i m’hi he vist amb un somriure aclaparador ;-)))...
He escrit aquesta entrada del bloc escotant bona música...:
Cap comentari:
Publica un comentari